Viratges i contraviratges

El Republicà, Desembre 25, 2021

«No és moment de portar Catalunya a unes noves eleccions per molt que s’ho proposin les CUP i els socialistes».

Ara que Salvador Illa ja és el primer Secretari del PSC ens ha deixat bocabadats quan ha dit que no ens dividiran per la llengua i que Catalunya és un sol poble. Però segueix sense acceptar el dret de Catalunya a l’autodeterminació i no parla d’amnistia als milers d’independentistes encausats.

Però Eulàlia Reguant, ara imputada i a l’espera de judici per no voler contestar l’interrogatori de VOX en el judici del procés, molt més explícita ha dit textualment que  volen anular mitjançant processos judicials  la voluntat política del moviment independentista.

La defensa d’Eulàlia Reguant  basada en la qüestió de consciència sabem que no serà acceptada pel tribunal que la jutjarà, el mateix Suprem i per tant farà vacances forçades com a parlamentària quan sigui inhabilitada.

La desafecció de la gent catalana envers Espanya és coneguda com també el setge orquestrat per Pablo Casado animant les dretes espanyoles per aprofitar la qüestió de la llengua per atacar Catalunya i l’independentisme  d’una manera grollera. Crear malestar és una manera d’afeblir, però no veu que el que fa és unir més la vocació catalana de sortir d’Espanya.

Les paraules de Pablo Casado i el que puguin dir els altres dirigents de C’s i PP no van impedir que el govern de la Generalitat anés a una manifestació a favor de la immersió lingüística. Illa no hi va ser, contradictòriament amb el que va dir desprès a la sortida del Congrés del PSC que el va fer primer Secretari.

El PSC segueix ancorat al 2010 per què encara creu en l’Estatut. Però no defensarà l’independentisme per què  no vol perdre vots, ara que a Barcelona és el partit que a les darreres del 14 F en va recollir més.   Com és lògic ara la discussió és on anirà el vot castellanoparlant i espanyolista que existeix a Catalunya.

Ja no és la primera vegada que la qüestió de l’idioma arriba a la política.  La victòria militar del dictador ens va portar també la prohibició del català. En democràcia, Rodríguez Zapatero també va exigir el castellà a l’escola  com a tercera hora.

Ara per via judicial ens imposen el 25% de l’ensenyament provocant una lamentable fractura social i enfrontaments innecessaris si s’haguessin atacat les desigualtats derivades de l’origen i condició social dels estudiants i les seves famílies. També els castellano-parlants poden ser independentistes, i n’hi ha molts que ho són.

Està per veure si les CUP acabaran votant en contra del pressupost de la Generalitat o s’abstindran. Les CUP no han digerit que Pere Aragonès hagi arribat a un a cord amb els Comuns per no quedar-se sense pressupostos.

No és moment de portar Catalunya a unes noves eleccions per molt que s’ho proposin les CUP i els socialistes. Ara toca lluitar contra la pandèmia  i la recuperació econòmica i social del poble català,  amb independència del seu origen i parli l’idioma que parli.

La reacció del nacionalisme espanyol en front del republicanisme català   que també es nota als tribunals, ens recorda que els espanyols segueixen creient que el dret a disposar del destí de Catalunya és de tots els espanyols i consideren que l’ús de la força és la única solució per reprimir i aturar la rebel·lia dels catalans. L’objectiu principal és esclafar els rebels catalans. Però electoralment aquesta política tothom sap que ha fracassat.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya