Sarajevo vol fer la sedició de la República Sèrbia

El Republicà, Desembre 15, 2021

«La unitat Sèrbia va camí de construir-se com es va fer també la unitat d’Alemanya. Contra la voluntat dels pobles».

El passat 10 de desembre el Parlament de la República Sèrbia de Bòsnia a Dania Luka ha acordat en via parlamentària separar-se de l’Estat central de Bòsnia-Herzégovina, és la notícia que Espanya amaga per evitar s’imitin les temptacions. Una nova independència a Europa no interessa a Espanya que pugui proliferar com Kosovo.

Les lleis de sedició de Sèrbia com a nova República han previst la defensa armada, l’ensenyament, la justícia i la fiscalitat.  Al mateix temps han demanat la retirada de les 142 lleis que s’han adoptat des de l’acord de pau de Dayton de 1995 per reforçar l’Estat central de la Bòsnia post-guerra dels 90.

Ara apareixeran dues entitats noves: la república Sèrbia  i la federació croata-bòsnia. Desapareix la República Sèrbia de Bòsnia. La nova república no reconeixerà cap autoritat internacional que es vulgui superposar. El risc de conflicte és cada dia més proper, amb una Sèrbia que no reconeix cap genocidi a Sebrenika.

La guerra de Bòsnia segueix present en la política Sèrbia.  I ara els bosnis diuen que l’atac contra l’Estat i l’Ordre Constitucional que significa la independència de Sèrbia  és un atac contra la pau. Avui encara s’exigeix el manteniment d’una Bòsnia unitària. Els Serbis no volen ara seguir sota les lleis fetes pel Parlament de Bòsnia.

L’amenaça separatista com la qualifiquen els contraris a la independència   de Sèrbia és real i posada en marxa. Es preveu el fracàs de la Unió Europea que va substituir les forces de la OTAN  per garantir la pau a Bòsnia. Però la Unió Europea sembla no tenir el pes necessari per aturar el procés separatista.   Entraria la Unió Europea en una nova guerra entre serbis i bosnis?

Els serbis s’han donat un plaç de sis mesos abans de proclamar la independència per què els bosnis s’acostumin  al fet de la secessió i vegin que no depenen uns dels altres per ser país. Sèrbia no es desmilitaritza i es prepara per un nou conflicte militar.

Juny 2022 ens dirà si ha  a l’ex-Yugoeslàvia hi haurà pau o abans viurem una  nova guerra als Balcans. Sèrbia vol crear la gran Sèrbia que encara pensa en incloure Montenegro, mentre Croàcia pensa en mantenir els bosnio-croates i dividir la federació. No hi ha doncs cap garantia d’estabilitat a la regió, i menys de democràcia.

Sentirem a parlar de l’actual líder de Sèrbia Alexandar Vucic i de Milorad Dodik defensor de la nova República Sèrbia i elegit per Sèrbia per formar part de la actual presidència tripartita de Bòsnia. Aquest dirigent entén que la política és la continuació de la guerra, escriu Rémy Ourdan a Le Monde del passat 11 de desembre.

Però els dirigents no compten amb la població que comença l’èxode a Europa buscant una vida millor i en pau. Es calcula que més de mig milió de Serbis que no estan d’acord amb noves aventures militars s’han decidit per l’èxode del seu territori. És el 39% de la població.

No volen la guerra. Però molts voldrien la unió entre la nova República Sèrbia i Sèrbia, fer la gran Sèrbia. Belgrado, Dania Luka i Sarajevo nom estan tant lluny. La unitat Sèrbia va camí de construir-se com es va fer també la unitat d’Alemanya. Contra la voluntat dels pobles.

Els acords de Dayton de 1995 queden lluny. Ni Sèrbia és Bòsnia-Herzegovina, ni Bòsnia-Herzegovina és Sèrbia. La República Federal Yugoeslava fa anys que no existeix.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya