Resistència espanyola a acceptar l’innegable

El Republicà, Gener 18, 2022

«La política futura requereix resiliència, persistència, constància i canvis en la manera de gestionar-la amb la doctrina de la no- violència».

El govern espanyol es planteja un replegament defensiu sota la Constitució i les lleis, el seu ordre jurídic per intentar posar fre a les paraules de Pere Aragonès al club Siglo XXI del passat 12 de gener. El diàleg  compromès comença a trontollar. A Madrid no volen sentir parlar d’autodeterminació de Catalunya.

Aragonès es va atrevir a dir que l’Estat s’ha d’atrevir a poder perdre a les urnes. Això ha sentat molt malament a la Moncloa i donem per suposat també a la Casa reial. No accepten, com tampoc PP i VOX que Catalunya pugui tenir la opció de separar-se d’Espanya.

De cap manera volen a Madrid que Catalunya pugui donar vida a un Estat català, per què Espanya perdria l’exclusiva d’exercir a Catalunya l’autoritat dels seus poders.

Però Catalunya sap que  sense reconeixement internacional de la seva sobirania estarem en conflicte permanent amb l’Estat espanyol que justifica la acció repressiva.

Catalunya ha de guanyar el seu lloc a la Comunitat internacional per sotmetre les seves relacions al dret internacional i posar fre a la política obstructiva del govern espanyol.

Catalunya ha de ser reconeguda avui com una nova realitat malgrat les estratègies en contra que pugui activar l’Estat espanyol.

Es va perdre l’oportunitat de rebre el reconeixement internacional durant el procés i no es va poder efectiva la independència. També la diplomacia espanyola va treballar en contra boicotejant les accions exteriors de Catalunya.

El govern del PP es va negar a tota negociació amb Carles Puigdemont i va aplicar l’article 155, en acord amb el PSOE. El mandat del poble  depositat a les urnes obligava a tirar endavant la independència, però es va suspendre, tancant la porta al reconeixement internacional tal com explica Albert Pont en el seu Via única. La sobirania política continuava igual.

La Generalitat va ser intervinguda, el Govern català destituït i el Parlament dissolt sense resistència  i no es va posar en marxa un govern efectiu a l’exili. Les institucions catalanes van obeir les imposicions  derivades de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Catalunya es va sotmetre al govern del regne d’Espanya acceptant anar a les eleccions del  desembre 2017  preparades per fer guanyar l’espanyolisme al Parlament de Catalunya.

No van ser eleccions plebiscitàries, sinó de resistència   i l’independentisme electoralment es va recuperar, si bé l’Estat espanyol va mantenir la seva autoritat a Catalunya.

No es va fer cap campanya de denuncia de l’usurpació del poder de les autoritats catalanes  destituïdes pel govern espanyol, com explica Albert Pont, i el conflicte s’ha anat agreujant amb la política repressiva d’un Estat que es nega a concedir l’amnistia com a factor de pacificació política i per afavorir el diàleg.

La política futura requereix resiliència, persistència, constància i canvis en la manera de gestionar-la amb la doctrina de la no- violència.

Calen nous objectius tàctics, nous plantejaments, més participació popular i perdre la por a la repressió, fer front democràtica i pacíficament al conflicte que manté l’Estat espanyol. Parlar de llibertats i de democràcia i drets humans és el que més erosiona  el poder de l’Estat espanyol.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya