Podem creure en la democràcia?

El Republicà, Gener 6, 2022

«Algunes revolucions s’han fet per crear una nova classe dominant per la conquesta de la democràcia que no coincidiria amb la democràcia liberal».

En un moment històric en que  s’acumulen els dubtes sobre la democràcia i aquesta perd credibilitat que es descobreix amb la creixent abstenció del cos electoral a l’hora de votar a les eleccions.

Ja no és saber si votar i a qui votar o no, és no votar   per desacord amb el funcionament de la democràcia. Hi ha qui vol fer-se el demòcrata per enderrocar el sistema parlamentari. És el més interessat en la baixa participació dels electors per que amb el descontentament busca fer-se amb el poder amb la mobilització de les masses.

Qualsevol revolució, sigui de dretes o d’esquerres necessita destruir la maquinària burocràtica de l’Estat i el parlamentarisme. Lenin ho plantejava per la revolució proletària. Però mara les dretes també han descobert que el carrer pot ser seu.

Les antítesis   han sigut motors de les lluites ideològiques i han demostrat, com deia Lenin a El Estado y la revolución (Alianza 2006),  que moltes revolucions no han sigut populars per què no han tingut en compte les reivindicacions econòmiques i polítiques de la massa del poble.

Algunes revolucions s’han fet per crear una nova classe dominant per la conquesta de la democràcia que no coincidiria amb la democràcia liberal. El treball i el capital han sigut sempre antagonistes, però el problema més greu, segons Marx,  sempre ha sigut el poder centralitzat de l’Estat que acaba sent opressor dels treballadors. Quina república doncs? Quin Estat?

Hi ha qui veu la democràcia com un model polític importat que no garanteix un millor futur que és el que defensen les dictadures.  Passar d’una dictadura a una democràcia  no impedirà  l’explosió d’una crisi econòmica i social important com va passar al regne d’Espanya en plena transició.

Avui la seguretat guanya més importància que les llibertats, i on no hi ha tradició democràtica la implantació d’un nou règim és lenta amb el risc de no prosperar segons  actuïn les elits dominants.

Als Estats Units l’accident Trump ha demostrat que la democràcia   pot ser manipulada  com també passa a Rússia despullant-se de la maduresa que se li atribuïa.

Els representants polítics de les nostres democràcies europees no tenen sous d’obrers, siguin de dretes o d’esquerres, el que demostra que la democràcia segueix els mateixos patrons de la anomenada societat opulenta.

La democràcia actual permet l’oportunisme que avui també practica l’esquerra a Catalunya. Veiem Comuns i socialistes no independentistes defensant els drets econòmics i lingüístics de Catalunya davant de l’esperit repressor al que criden dretes i ultradreta unionista.

Segueix per tant a Europa la democràcia vinculada a la cultura capitalista que impedeix la implantació d’un socialisme d’Estat o de classe. L’abolició del parlamentarisme només interessa avui a la ultradreta i les esquerres han adoptat moltes de les solucions de la democràcia liberal que els és confortable.

Els revolucionaris del segle XX creien la democràcia l’espatllen els professionals del parlamentarisme i la submissió de la política a les elits. El que estem veient és que la tasca política es fa als Ministeris i als estats majors dels partits. El poble segueix o se’n desentén.

Frases com twitts  i premsa afí serveixen per crear opinió, destrossar el treball legislatiu dels contraris,  ensorrar credibilitats i només moure’s en el continuisme.

La democràcia per tant està en perill. En tot sistema democràtic operen forces que volen destruir la democràcia. La millor manera de defensar-la és recuperar la il·lusió de treballar per el bé comú tant els polítics com el teixit associatiu i cultural que ha defensat sempre les oportunitats d’una democràcia capaç de superar els antagonismes socials.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya