Per què serveix avui la Constitució?

El Republicà, Desembre 21, 2021

«Sánchez ens vol obligar a esperar sense fer res fins que s’asseguri de nou la cadira de president del govern espanyol».

Han passat 43 anys des de que es va fer la Constitució que va sancionar el rei Juan Carlos I el 27 de desembre de 1978. Tothom es va creure que ens retornaria la sobirania i ens faria lliures de veritat.

Però no va ser així. La ciutadania va decidir no tornar a fer guerres civils i allunyar-se de les misèries de la dictadura, mentre el franquisme romania infiltrat a les institucions, entre ells varis diputats al Congrés dels Diputats situats en les llistes dels partits conservadors.

La democràcia el 1977 era  feble, molt feble, per què al Congrés a més hi havia representació política de l’anterior règim. La dictadura tothom la tenia present, també els ciutadans que la van patir i les esquerres que van lluitar per la democràcia.

La política parlamentària no és un circ. Però el que és cert que la democràcia va arribar, no tant sols per què el nou rei va decidir canviar les coses, sinó per la pressió del poble al carrer i se suposa per els consells de les potències europees i l’amic americà.

El rei es va envoltar d’una aura de triomfador i de creador d’una dignitat institucional amb el canvi de règim sense necessitat de ruptura. El rei va fer el miracle de que els servidors del franquisme es declaressin demòcrates immediatament, menys els residus fidels als postulats de Falange Espanyola i de las Jons.

Avui la gent jove viu al marge d’aquesta aventura política de la Constitució. Molt poca gent l’ha llegit. No és obligatòria a l’escola, tot i que va significar adequar-se d’urgència a Europa amb una democràcia homologable. Calia sortir de la dictadura amb urgència i prevenir cops d’Estat, com ara també.

La reconciliació nacional que es deia significava la Constitució, no ha sigut possible i menys real a l’hora de la veritat. Espanya, començant per l’actual rei, cap dels exèrcits,  no assumeix que Catalunya és un fet nacional amb dret a la independència i a crear un nou Estat.

Parlar de drets humans en favor de Catalunya esdevé gairebé impossible, doncs la Constitució que tots ens pensaven ens faria lliures, ho impedeix per què al Regne d’Espanya s’interpreta restrictivament i contra el Dret Internacional.

La Constitució de 1978 avui no uneix, sinó que separa  polítiques i comunitats, no reconeixent el fet nacional català com ja ha declarat el Tribunal Constitucional el 2010.

La posició espanyola  continua essent irreconciliable amb Catalunya i impossibilita trobar solucions democràtiques al conflicte polític entre Catalunya i Espanya, si no es canvia i es redacta millor i més ajustada a la realitat democràtica i als criteris de les Nacions Unides sobre l’estat de Dret a la nova democràcia del 2021.

Cal o  fer en el futur una lectura oberta i àmplia d’acord amb el Dret Internacional favorable a la creació de nous estats i amb allò establert als Pactes Internacionals de Drets Humans de les Nacions Unides fets a Nova York el 1966 i ratificats per Espanya el 1977, un any abans de la Constitució.

Ha de quedar clar que Pedro Sánchez, actual president socialista, no vol arribar a solucions que puguin comprometre la seva reelecció el 2023.  Reconèixer la llibertat nacional de Catalunya sap el dirigent socialista que li faria perdre molts vots a Espanya en favor del PP, de Ciutadans i de VOX. Segons pensen a Madrid, Catalunya, amb les seves reivindicacions,  afavoreix les tesis de l’hegemonia dels hereus dels 40 anys de franquisme que ara s’han apropiat de la paraula llibertat i de la bandera d’Espanya.

Sánchez ens vol  obligar a esperar sense fer res fins que s’asseguri de nou la cadira de president del govern espanyol, mentre segueix treballant la repressió amb l’ànim de seguir desanimant el somni de la independència de la ciutadania catalana fins ara compromesa amb la defensa del fet nacional. I den aquest aspecte Sánchez no diu res, cap lamentació per que les coses van així.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya