Pau Miserachs publica una nova edició del llibre Ni república, ni democràcia

“La política ha canviat molt poc des de la mort del dictador, i han guanyat la deriva autoritària de les dretes espanyoles acompanyades de les rutines, les corrupteles i la corrupció, amb un PSOE que ha abandonat els principis del Congrés de re-fundació fet a Suresnes el 1974”, afirma l’autor

Aquest setembre veurà la llum l’últim llibre del president del Grup d’Estudis Polítics i fundador d’El Republicà, Pau Miserachs Sala, titulat Ni república, ni democràcia. De la transició a la indignació, camí de la independència.  De la mà de l’editorial Usbook, l’autor publica un recull d’articles que plasmen l’evolució política espanyola i catalana des de l’any 1976 fins a les darreres eleccions de 2021. Es podrà comprar a les llibreries a partir d’aquest setembre.

Es tracta de la segona edició augmentada a 700 pàgines del llibre publicat  amb el mateix títol el 2011. Amb una mirada crítica veiem com l’autor fa una extensa reflexió sobre els esdeveniments que varen succeir des del 1976 fins a l’actualitat. Tal i com subratlla Miserachs, “el llibre  arrenca seguint la evolució política des de 1976, planteja una defensa de la democràcia social, la no renuncia a l’autodeterminació, la necessitat de fer front a la ultradreta i la coreografia orquestada per PP, C’s i VOX per destruir les institucions catalanes i suprimir la nostra identitat nacional i proposa un municipalisme democràtic junt amb la defensa de les llibertats”.

En el seu conjunt, el llibre és una crònica de tot el que ha passat i està passant. “El 1976 deia moltes coses que ara es tornen a repetir. Això vol dir que la política ha canviat molt poc des de la mort del dictador, i han guanyat la deriva autoritària de les dretes espanyoles acompanyades de les rutines, les corrupteles i la corrupció” assegura l’autor.

A més, veiem a les notes introductòries com Pau Miserachs explica la seva arribada a la política, els personatges que va conèixer acompanyant el seu pare i el seu xoc amb les desconfiances i formes de fer de les direccions dels partits de nova creació.  Al començament de la transició, quan es recuperava la vida política a Catalunya, Miserachs va veure la conveniència de la no agressió entre partits que volien la democràcia i va promoure l’entesa del PSUC amb grups  democràtics de dretes amb un pacte de no agressió. A més, l’Assemblea de Catalunya, on representava ERC, va aconseguir que s’aprovés donar suport al retorn del president Tarradellas a l’exili. Ni república, ni democràcia barreja les vivències de l’autor amb fets històrics de gran rellevància. En relació amb els partits d’extrema dreta, Miserachs apunta que «el llibre també es una crida a defensar la democràcia contra tot acte amb finalitats contraries i a parar els peus a l’extrema dreta que s’ha proposat destruir-la»

L’obra

El llibre consta de tres parts on, a partir del recull d’articles d’opinió a diferents mitjans de comunicació, podem observar la transformació social i política que va viure el territori català. En primer lloc, ens trobem amb “L’atractiu democràtic en la transició cap a un nou règim” que compta amb escrits de Miserachs a el Noticiero Universal, l’Avui, el Diario de Barcelona, el Correo Catalán o el Mundo Diario.

Alguns dels articles de l’autor narren fets transcendentals a la història de Catalunya com és el cas de l’article publicat al Diario de Barcelona el 1977 on subratlla que “Hace tan solo quince meses algunos de nuestros hombres políticos decían que la personalidad política de Catalunya no es negociable y pedían a los catalanes que estuviésemos unidos para cuando llegase el momento. En ocasión del acto multitudinario de Sant Boi, el 1 de septiembre de 1976, en homenaje a los héroes de Catalunya, la presencia del conjunto de fuerzas de la oposición democràtica desde la derecha hasta la izquierda permitía entrever la posible configuración de este frente común: Catalunya, libertades, democràcia (…)”.

A la segona part del llibre veiem com l’autor se centra en l’ “Exigència d’una reforma democràtica que desmitifiqués la Constitució com a Pàtria Ideal” i que recull els articles d’opinió publicats al Diario Crítico de Catalunya durant el maig i octubre del 2011. Descobreix l’11 M com a via de renovació política que li recorda el maig de 1968 a Paris i la importància del municipalisme. Es manifesta contra la uniformització i denuncia  que Fraga no va definir l’abast de la llibertat a la Constitució, el que ha donat peu a moltes interpretacions errònies sobre la democràcia.

Finalment, l’última part del llibre anomenada “El procés no s’esvaeix davant el no-diàleg de l’Estat” parla de com han anat succeint els fets durant els dos darrers anys i com ha canviat la política catalana. Ho fa a partir de la recopilació d’articles publicats a El Republicà i l’Unilateral datats des de l’octubre de 2020 fins al juliol de 2021. L’autor segueix amb detall el procés electoral català, fent una crítica a totes les situacions que es van plantejar i a les dificultats d’entesa entre JuntsxCat i ERC per constituir govern i decidir les vies a seguir camí de la independència davant un Estat que nega de nou a Catalunya el dret a l’autodeterminació i practica la política de la por i la repressió.

Ni república, ni democràcia. De la transició a la indignació, camí de la independència és un llibre que serveix per entendre l’actualitat i com ha evolucionat la societat i política catalana, ja que com afirma l’autor “la realitat és que segueix viu el missatge del títol”.

→ Veure la biografia complerta del Pau Miserachs