Nous models de democràcia

El Republicà, Gener 15, 2022

«Avui els polítics han de reconèixer que existeixen  moltes formes d’organitzar i governar una democràcia».

Cada dia es veu més complicat que les polítiques públiques depenguin dels vots, mentre que les característiques socials i econòmiques de cada poble han influït en la formació dels diferents tipus de democràcia i els resultats democràtics des de 1977.

El sufragi universal lliure d’homes i dones  com a principal element definitori d’una democràcia  junt amb l’elegibilitat per ocupar un càrrec públic en unes eleccions lliures i justes, la llibertat d’expressió, d’opinió i d’associació.

La violència i la corrupció són realitats existents en algunes democràcies que  produeixen un funcionament molt poc satisfactori de la democràcia pel seu deteriorament.

L’organització de la política democràtica del nostre temps presenta notes discordants derivades del monopoli del poder per part d’uns pocs que exclouen qualsevol participació efectiva.

Adequar la vida política a les exigències de la dignitat humana és un problema que encara no ha sigut resolt. La convivència humana segueix sense fruir de la pau, la llibertat i la justícia, i les amenaces d’acció destructiva i ocupacions territorials segueixen.

Som per tant davant  de formes deficients de democràcia  que fan perdre la fe del poble en l’ideal democràtic a més de desvirtuar el mateix concepte de democràcia que es converteix en un ideal irrealitat i un concepte obscur per el poble senzill.

Intervenir activament en la política, sense limitacions que dificultin la dignitat dels individus, és un dret que fa la democràcia incompatible amb qualsevol sistema que impossibiliti o obstrueixi la intervenció dels governats en el coneixement, supervisió i control de la gestió dels governants, sigui quin sigui el  mitjà utilitzat.

A alguns interessa que hi hagi una massa conformista o indiferent el més ample possible per poder prescindir de les exigències  morals i no haver de  seguir l’articulació progressiva de la voluntat popular en la participació de les normes. No importa la voluntat abstencionista ni la manca de convivència per aquesta manera de pensar, per què l’importat és mantenir el poder basat en un ordre establert.

Passar de la democràcia formal a la democràcia real es trobarà amb l’oposició de les minories dominants, determinats grups de pressió i d’influència política, a més de la gent acomodada dins de l’estructura econòmica i social del sistema capitalista.

 Que això passi és el primer pas pel renaixement del feixisme dins de les democràcies modernes. Es tracta doncs de que les masses no prenguin consciència dels seus drets i capacitats col·lectives. Per aquesta forma de governar no interessa el poble com interlocutor vàlid en igualtat de condicions amb els que monopolitzen el poder.

Sempre hi ha que pensa que les diferències es resolen amb la violència, tant al govern com entre els ciutadans contestataris del règim que denuncien els mecanismes i els artificis de la repressió que impedeix  el desenvolupament de l’exercici dels drets. Però l’oposició democràtica s’ha de basar en la no-violència dessolidaritzant-se   de les minories governants animant els indiferents i els abstencionistes a la participació activa per vies pacífiques, desobediència civil inclosa.

Avui els polítics han de reconèixer que existeixen  moltes formes d’organitzar i governar una democràcia, des de institucions a partits polítics, en uns temps en que sabem que les majories absolutes no obtenen l’aval electoral i les coalicions són la nova base dels governs.

No es toca el presidencialisme que concentra el màxim poder en el president del govern en lloc de al Parlament. Més es consolida aquest poder si el president ha sigut elegit en eleccions directes com passa a França i els Estats Units i no depèn dels resultats electorals dels partits.

La democràcia majoritària fins ara no permetia considerar democràcies participatives alternatives. Tampoc es considerava el presidencialisme que s’ha anat imposant en la pràctica desplaçant el poder de la democràcia parlamentària del Parlament a favor de la presidencial o  del president de govern.

El president pot decidir legalment el seu govern i si convé dissoldre el Parlament i convocar eleccions, tot i que avui és el Parlament el que decideix si el govern i el seu president gaudeixen de la confiança Parlamentària. Aquesta realitat no impedeix l’èxit d’una moció de censura com la que va significar la caiguda de Mariano Rajoy en una societat pluriartidista.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya