No som una nacionalitat més a la cua de la independència

El Republicà, Gener 8, 2022

«L’Estat espanyol no és un exemple de democràcia per molt que ho diguin des de les oficines de la Moncloa i la propaganda oficial».

El poble català vol la independència i ara es troba amb entitats que fan constitucions i altres que proposen reorientar l’independentisme. Sembla que el marc jurídic dominant i la no acceptació per Espanya com Polònia i Hongria del prioritari Dret Internacional aconsellen noves valoracions del que s’ha de fer.

Es parla de tot menys del govern de la Generalitat i del Parlament, institucions essencials de Catalunya que no es poden veure afectades per la proclamació frustrada de la República Catalana.

No es fa autocrítica i ningú, cap intel·lectual demana explicacions ni responsabilitats als partits que ens van fer culminar el procés amb el referèndum de l’1 d’Octubre 2017. No hi ha autocrítica   que no poden substituir les velades insinuacions d’alguns dirigent als que costa reconèixer les errades dels plantejaments i de l’acció que els podria desqualificar en un altre context polític.

El cas dels catalans no és un cas més  a la història de les nacions  sense Estat no reconegudes. Catalunya s’ha vist enfrontada i assetjada per un Estat totalitari, com diu Agustí Colomines, que no és el mateix cas d’Escòcia, ni d’altres nacionalitats, com Escòcia,  que reclamen la independència dels estats democràtics dels que formen part. 

L’enemistat entre Catalunya i Castella avui Espanya i la monarquia espanyola ve de lluny, de molt abans de 1714. De ser un poble lliure creador de la institució de  “pau i treva” per solucionar els conflictes internacionals els catalans han vist el seu territori envaït i ocupat per tropes castellanes i anul·lades les seves institucions i dret propi per la força de les armes

La independència no es pot negar que és un encàrrec clar del poble català amb el seu vot dipositat massivament a les urnes. Aquesta mobilització no s’ha desfet. Els vots es van comptabilitzar i se sap que l’1 d’octubre del 2017 hi havia majoria favorable per la independència que Puigdemont no va tirar endavant esperant una negociació amb Mariano Rajoy.

L’error d’aquesta espera ens va posar a les mans dels repressors. El resultat ja el coneixem, mig govern a l’exili i mig govern a la presó acusats de rebel·lió per acabar sent condemnats per sedició bastida d’impròpia en el lèxic penal.

El TS segueix sense reconèixer el dret de Puigdemont com eurodiputat a circular lliurement per tota Europa i segueix intentant fer-lo detenir. Això desqualifica tota una política que permet aquestes situacions.  Podem considerar que el somriure de Pedro Sánchez només és mostra de la fal·làcia amb la que actua el govern espanyol envers Catalunya?

Del posar les urnes al tenir pressa  no va servir per res davant les accions de les forces de l’ordre públic espanyol i uns Mossos d’Esquadra preparats per detenir el president de la Generalitat   si Soraya Sáenz de Santamaria hagués donat la ordre.

Que no s’oblidi que el PSOE va votar a favor del 155. Com s’entén això intentant ara  fer que ERC i els altres partits independentistes entrin en el seu seguici? Que passa quan es parla d’autodeterminació i amnistia per a tots els represaliats catalans pendents de judici que són més de tres mil?

Ara hem vist com els Comuns han salvat el pressupost de la Generalitat, trencant la triple aliança independentista. També ERC a Madrid està donant suport al pressupost de l’Estat   que defensa el PSOE.

Decididament les aliances canvien, però els partits independentistes han de tenir per segur que l’aliança amb esquerres espanyoles no solucionarà el dret dels catalans a l’autodeterminació. Agustí Colomines té raó quan ho escriu en el seu article sobre Esquerra fa trampes en solitari  que publica el digital El Nacional el 23 de desembre d’enguany.

No es treballa prou ni en profunditat com guanyar l’Estat espanyol que no respon a les demandes democràtiques de Catalunya i desbordar-lo suficientment. Cal tenir present el fet dels diputats del Congreso de Madrid que a paraules de Marta Rovira fa uns anys es van negar a aprovar celebrar un referèndum a Catalunya.

L’Estat espanyol no és un exemple de democràcia per molt que ho diguin des de les oficines de la Moncloa i la propaganda oficial. Al ranking europeu està entre els pitjors Estats i els menys fiables. Les sentències del TJUE com també del TDH del Consell d’Europa van caient, i les sancions per incompliment de les normes comunitàries europees també.

No hem de passar per alt com recomanaria Salvador Illa,  que l’esquerra espanyola, Comuns i socialistes,  no farà res diferent a les dretes per què, en paraules d’Agustí Colomines no reconeixeran els drets nacionals del poble català.

No creiem  que establir bones relacions i ajudar a les esquerres espanyoles a obtenir els pressupostos generals i municipals ens obri la porta per l’exercici del dret d’autodeterminació.

Pels possibles pactes com els que s’han fet hem de ser exigents i no cedir. No podem viure en l’engany i la mentida i menys en un ambient en que els nostres polítics actuals no reaccionin amb la contundència adequada.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya