Les dificultats de la immigració

El Republicà, Gener 3, 2022

«Saben de les dificultats d’integració i  l’explotació a que estan exposats si els accepten en alguna feina».

Cada vegada veiem més gent africana que arriba al territori de l’Estat per viure en la misèria creient que la seva arribada trencaria amb la seva mala fortuna que patia al país d’origen.

Ocupació d’antigues fàbriques buides, de pisos buits, campaments instal·lats a qualsevol espai, viure al carrer és la realitat de la impotència de l’immigrant  amb la seva nova realitat.

Les ocupacions d’espais als barris extrems per sobreviure sota un sostre estan en progressió. Qui no té documentació que el regularitzi com a resident no té més remei que fer-se invisible per evitar ser expulsat, i més si ja té alguna ordre d’expulsió del territori  que no ha sigut executada.

No s’ha fet pública la quantitat d’immigrants que viuen d’aquesta manera a prop de Barcelona. Són exiliats dins de l’exili que els va fer marxar del seu poble per seguir en la misèria.

Les peticions d’asil acostumen a ser rebutjades per què se sap que les raons de la sortida dels països d’origen no són les que exigeixen la legislació i els tractats.

Aprendre l’idioma també és una dificultat afegida, i més el català. Els immigrants no es fien de les institucions per què es veuen fràgils i practiquen la ocupació per trobar llocs on viure a l’espera de que millori la seva sort.

La immigració es converteix d’aquesta manera en una població sense domicili que els obliga a situar-se en llocs fora de les grans ciutats, en llocs insalubres i degradants, amb risc d’incendis. Amb ells torna el barraquisme i les cues per rebre alimentació sigui a centres de caritat o a centres musulmans. Saben de les dificultats d’integració i  l’explotació a que estan exposats si els accepten en alguna feina. Saben que s’arrisquen a l’esclavatge voluntari.

La lluita contra les desigualtats i l’exclusió els hauria de beneficiar d’alguna manera i saben que existeix una responsabilitat dels polítics envers la seva situació que o ha d’acabar en una comissaria i en un CIE per la seva expulsió. L’immigrant, quan ha vist que el que viu no és el somriure dels espectacles de la televisió espanyola, ja no persegueix somnis ni utopies. Només vol viure.

En aquests moments  crisi sanitària no es pot seguir oblidant aquesta part de la societat que es troba en dificultats, ni s’ha d’esperar a que la situació sigui insuportable. Cal veure que poden fer els Ajuntaments per no deixar aquesta gent al carrer amb els riscs de contagi  de la Covid 19, i facilitar la seva formació humana i lingüística  ara que ja els tenim aquí.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya