Independentisme, la renovació necessària

El Republicà, Desembre 27, 2021

«Aquest poble vol arribar a la independència i deixar de ser una quota territorial de l’Estat».

Difícilment ens podem creure que el PP i el PSOE estiguin tant enfrontats quan veiem que es posen d’acord per renovar el Tribunal de Comptes i el Tribunal Constitucional amb Magistrats patrocinats. Ha quedat pendent el Consell General del Poder Judicial que també és camp de lluita, la qual cosa no afavoreix la credibilitat de la Justícia ni la possible renovació d’aquest poder i fa inoperant el que siguin les associacions de Jutges i magistrats.

La reforma hauria de ser en profunditat, és a dir des de la formació a l’ascens o assignació de responsabilitats judicials  i renovació de les normes processals beneficiant la oralitat i la immediatesa en tota mena d’assumptes. Suprimir paper és guanyar en la rapidesa de les resolucions que no es necessita siguin tant llargues com les que anem llegint darrerament en temes polítics.

El partit que es diu més progressista, el PSOE no aclareix com acabarà fent la defensa dels drets dels treballadors ara que li estan recomanant retallades salarials i possiblement també de pensions. Com farà front el PSOE a aquesta incidència que només entusiasma els empresaris?

Mentre això passa a escala general, a Catalunya seguim pendents de com acabarà el finançament autonòmic que ens es discutit per altres comunitats autònomes que reben més inversions per càpita que Catalunya.

Tampoc s’ha aclarit finalment quan podrem disposar plena i efectivament de les rodalies  i les obres d’infraestructures acabades. Sabem per les notícies que s’ha descobert sobre facturació com va passar a La Sagrera, i no diem l’encariment constant de tot el que es va fer a la Plaça de les Glòries de Barcelona.

Ens havien de fer més traspassos de competències. El 155 ho va aturar tot. Però ara que diuen que l’han aixecat els traspassos segueixen per fer-se. La recentralització ha sigut un fet, com ho demostra també l’espoli fiscal. Els 19.000 milions anuals que perd Catalunya a favor de l’Estat són imprescindibles per invertir en Sanitat i serveis socials. Per què ens els retenen?

L’espanyolització de Catalunya que defensaven els ministres de Rodríguez Zapatero  i Rajoy ha acabat prenent una deriva judicial. Ara hem començat amb el 25% del castellà obligatori a les escoles i van darrera el bilingüisme. La demanda  promoguda per el pare d’un nen alumne d’una escola que entén i parla tant català com castellà és inconcebible. Volen destruir la immersió lingüística.

L’actuació dels successius governs espanyols ha sigut en realitat la d’avortar la creació de la República Catalana   i no facilitar que les infraestructures catalanes passés al control de la Generalitat.

L’actuació de força de l’Estat ha sigut possible per què el control dels poders públics és de l’estat, Mossos d’Esquadra inclosos.  Espanya ha aprofitat l’ambient anticatalà que van generar tant la declaració d’independència de Puigdemont com també el missatge del rei Felip VI el 3 d’octubre 2017.

La resposta de força per la que va optar el govern espanyol l’1 d’Octubre 2017 en lloc d’anul·lar jurídicament el resultat del referèndum partint de la sentència preexistent del Tribunal Constitucional no va fer cap favor a la democràcia ni a la democratització pendent dels poders públics encara pendent.

A més l’Estat espanyol ha glorificat que Catalunya pugui perdre territoris annexionats a l’Aragó com és la franja de Ponent. Cap interès per veure com unificar la Catalunya francesa amb Catalunya. Curiosament a Catalunya nord no es discuteix la immersió en català. 

Els polítics catalans no estan exempts de responsabilitat per què no han pres contramesures de defensa dels drets i llibertats del territori, considerant que l’Estat està exercint sobre la sobirania nacional catalana un fet que, d’acord amb el Dret Internacional,  podria ser declarat il·lícit. Però el procés cal preguntar-se on és i en què ha quedat finalment.

El poble català que no és un sol poble com diu Salvador Illa, per què cap país ho és avui, com afirma Francesc Canosa. Aquest poble vol arribar a la independència i deixar de ser una quota territorial de l’Estat. Proclamar la independència manifestada majoritàriament l’1 d’Octubre 2017, com diu Albert Pont, és un dret consagrat pel Dret Internacional. Però Espanya, negant el dret dels catalans a la indeoendència, s’ha negat a admetre aquest debat.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya