Exigim judicialment el 75% del català

El Republicà, Desembre 18, 2021

«El cas Canet revela una explotació política impulsada per Ciutadans».

L’eurodiputada el PP Dolors Montserrat ha reconegut que quatre dels set pares de la Constitució estaven relacionats o eren membres del Partit Popular. És a dir que la ponència redactora constitucional tenia més membres integrants de la dreta conservadora que les esquerres i el catalanisme centrista.

No estranyi doncs el text introduït en els primers articles de la Constitució blindant la unitat de l’Espanya   que va arribar a la Transició mort del dictador, com també les dificultats per  reformar-la per què la dreta comptava  amb la seguretat de disposar del poder o de poder suficient a l’oposició per impedir qualsevol moviment independentista.

Les comunitats autònomes van desdibuixar la institució de l’autogovern per què no reconeixien sobirania als Parlaments regionals o de les Comunitats que formaven part de l’Estat, essent el president de cada territori el representant legal de l’Estat en el seu territori.

Costa d’imaginar que el diputat català que va ser a la Comissió redactora de la Constitució no deixés   formalitzat el seu vot en contra i una protesta formal a la imposició constitucional de la unitat d’Espanya i ser l’espanyol  l’únic fet nacional reconegut convertit per via constitucional en pàtria de pas obligat de tots els espanyols.

La Constitució va ser clarament un text contaminat al que ni Solé Tura va mostrar oposició ni va deixar feta cap protesta per escrit a les actes de la Ponència. El diputat convergent Miquel Roca també, amb el seu silenci es va excedir de prudència, excepte que rellegides les actes si existeixen descobrim alguna cosa diferent, apart del sobre enviat per uns militars amb el text “recomanat”

La Constitució també va blindar la llengua castellana com a comuna de tots els espanyols, catalans inclosos per tant. En aquells temps encara no es parlava d’immersió lingüística, sinó de la defensa del català i la necessitat d’instruments públics per la difusió del català com van ser Catalunya Ràdio i TV 3, a més del cinema en català.

El català es va quedar constitucionalment en una llengua de segona considerada comercialment de poc ús pràctic i nul a Espanya. Que no ens diguin ara els mitjans espanyols com OK diario i la Razón supremacistes quan la realitat és precisament el contrari en una societat com la catalana diversa i pluricultural.

La deserció actual de molts mestres i de les institucions i entitats específiques en la promoció, defensa i conservació de l’aprenentatge, ús i parla del català, de la que no es parla,  ha fet que, a moltes poblacions especialment residència de la immigració de parla castellana, amb pocs mitjans i un baix nivell cultural, el català hagi caigut a nivells d’ús més que preocupants. 

La llengua castellana, per un fet natural a més de la propaganda política anticatalana s’ha imposat també de fet a les escoles de l’entorn barceloní situades a barris i pobles d’extracció castellana, essent supèrflua la reivindicació del 25 del castellà a les escoles quan el que s’hauria de reivindicar és el 75% del català.

El cas Canet però revela  una explotació política impulsada per Ciutadans, doncs tots sabem que un infant de cinc anys no té capacitat de decidir en quina llengua vol parlar a l’escola. No estranyi doncs la reacció de la població assabentada del joc polític que hi ha al darrera de l’acció judicial unipersonal contra el català.

El govern català ha de fer seva ara i amb urgència la reivindicació del català i no callar davant els requeriments judicials sobre l’ús obligat del castellà a l’ensenyament. No es pot baixar el cap i assumir que la guerra està perduda si la sentència del TSJC que exigeix el 25% en castellà no impedeix ¡el 75% en català. L’important ara és aturar la temptativa de fer morir el català d’inanició  i que no deixem que ens imposin el 50 o 75% en castellà que és el proper round que les dretes espanyolistes tenen preparat. L’objectiu immediat d’aquestes dretes anticatalanes guanyat el primer round   és promoure el bilingüisme obligatori.

Per què no dur als tribunals els drets derivats de  la protecció legal de la llengua catalana i s’exigeix als mestres l’aplicació obligatòria del català a la seva feina ara que ja se sap el que han dit els tribunals espanyols sobre la presència obligatòria mínima i   màxima del castellà a l’ensenyament a Catalunya?

Moralment no es pot obligar a la població catalanoparlant a fer ús del català com no sigui fent cas omís del que estableixen els Convenis de drets de les llengües minoritàries del Consell d’Europa ratificats per Espanya. 

Cal revisar ara la sentència que exigeix  imposar el castellà a l’ensenyament a Catalunya trencant la immersió lingüística per veure si ha ignorat o rebutjat els drets establerts a les Convencions per la protecció i garantia de les llengües minoritàries.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya