Miserachs: «És hora doncs de fer autocrítica de la política que hem seguit i buscar les alternatives possibles»

Pretenc amb aquest llibre demostrar que podem confiar en Catalunya com a poble indestructible per molts errors que cometin els nostres governants

Haver tingut l’oportunitat de participar de forma directa en la lluita històrica contra la dictadura per la llibertat i la democràcia permet situar avui la perspectiva de les actituds dels partits i la mateixa societat en relació al dret irrenunciable i imprescriptible de Catalunya a recobrar el seu Estat propi o el seu Dret Públic.

El temps passat des de la mort del dictador que va designar com a seu successor a títol de rei del príncep Joan Carles de Borbó, el  qual va acceptar aquesta herència davant les Corts generals espanyoles jurant els principis fonamenrtals el Movimiento Nacional.

El nomenament  com a primer president de govern del Secretari General del Movimiento Adolfo Suárez i el manteniment de Ministres franquistes com Fraga Iribarne confirma que la reeforma polpñitica de 1976 es va fer sense llibertats.

Tot va ser una política de compromís en la que no es va escoltar ni tenir en compte la oposició democràtica, donant prioritat als conversos del règim com els Tácitos, allunyant la idea de la ruptura que volia una part de l’oposició que no confiava en la Corona.

Però se sabia que aquella democràcia  incipient evolucionista del règim, podia fer fallida i podíem caure en una nova dictadura.  El nou rei vam veure que era també el cap de les forces armades on s’havia format, i disposava de tot el poder que li va transmetre el dictador per assegurar la continuïtat del règim.

La nova política va arribar en temps de crisi econò0mica i social greu. No es va lluitar contra els favoritismes, els interessos, la corrupció a que ens havia acostumat la dictadura i no es va fer una política d’autèntics compro0misos socials contra l’atur,  els baixos salaris i la precarietat. L’empresariat addicte a la dictadura tenia encara les portes obertes per rebre tots els favors del règim.

Aquest llibre connecta amb aquella transició que cal revisar més críticament. És hora doncs de fer autocrítica de la política  que hem seguit i buscar les alternatives possibles. La independència n’és una d’elles  i la més fiable pel redreçament de l’economia i la vida social catalana, viable per construir un nou Estat al servei de la societat.

Hem de seguir per tant una estratègia compartida tots els partits catalans en lloc d’esmerçar forces en la pugna electoralista per guanyar espais de poder que vam viure desprès de l’Estatut de 1979.

Com diu Jordi Cuixart, no tenim avui per avui la possibilitat de fer un referèndum pactat. Ho ha tornat a dir en l’entrevista que publicava diumenge El Punt Avui.

Tampoc és viable una declaració efectiva d’independència sense més ni més  o posant en vigor la suspesa el 10/octubre/2017 publicant-la en el DOGC.

Per defensar el que decidim no hi ha com no hi havia res preparat. I no ens podem deixar dur per la ingenuïtat de creure que el món ens espera, i menys  sabent que la Unió Europea no ens dona suport i considera que la qüestió catalana és u n afer intern de l’Estat espanyol.

L’Estat segueix la repressió contra la dissidència catalana, sense aturador  i persegueix afeblir l’independentisme amb la pràctica de la no-democràcia parlant d’una Taula de diàleg  que volen inoperant.

Francesc Canosa va dir al pròleg de la 1ª edició d’aquest llibre el 2011 que la transició espanyola és una de les grans faules que ha donat la literatura hispànica, amb polítics sempre reunits, mentre seguia la vida dels partits, escissions, fusions, aliances, permutacions, de manera que la política esdevé més enrevessada.

Es va descobrir que la política no equival a democràcia, com han demostrat els fets, i es fuig de la política de la veritat que exigeix la memòria històrica.

Pretenc amb aquest llibre demostrar que podem confiar en Catalunya com a poble indestructible per molts errors que cometin els nostres governants, com ja ha passat.

Ara hem de buscar solucions al conflicte doncs ens oferiran el que saben que no ens donaran com està passant amb els pressupostos generals de l’Estat i el tracte a la llengua catalana.