Equilibri socioeconòmic en entredit

El Republicà, Desembre 23, 2021

«La via de l’aprenentatge i la formació professional no la té al seu favor, per què legalment l’immigrant irregular no existeix per molt que s’empadroni».

La pandèmia del Covid 19 ha generat un conjunt de caigudes empresarials que acaben en concursos de creditors. Les restriccions produïdes per la pandèmia i la manca de liquiditat han dut moltes empreses a tancar portes amb la corresponent pèrdua de llocs de treball.

Lea desigualtat s’ha estès  encara més amb una immigració que incideix en la precarietat  i la fixació a la baixa dels salaris. Com diu el professor Miquel Puig, la immigració poc qualificada laboralment té un efecte corrosiu  sobre l’estat del benestar.

En aquest cas la solidaritat és relativa per què les posicions i plantejaments de la ultradreta contrària a la immigració, exigint expulsions, retorns i un control estricte dels moviments migratoris convencen una part important de l’electorat que els dona veu i representació.

La Unió Europea ha mantingut criteris restrictius respecte de les persones que arriben de l’Africa i de l’Orient a la cerca de feina i d’un millor nivell de vida, avui agreujats per l’allau migratori produït a conseqüència dels conflictes armats.

En l’actual política social no és factible que els immigrants rebin una renda  mínima o dotació mensual de l’Estat  per garantir la seva supervivència en les mínimes condicions dignes.

Però l’immigrant ha de complir uns requisits d’integració i respecte a les lleis i organització social  del país d’acollida en el que seran residents si obtenen aquesta consideració, doncs no se’ls reconeix avui per avui el dret total a la ciutadania amb independència del seu origen.

La exclusió dels immigrants en relació a molts treballs és una realitat, amb independència de si han entrat irregularment en el país. La manca de permís de treball exclou tota possibilitat de treball legal i sota l’empara dels drets socials. L’immigrant sense qualificació, d’altra banda depèn de la precarietat   i els més baixos salaris, per sota del salari mínim. La via de l’aprenentatge i la formació professional no la té al seu favor, per què legalment l’immigrant irregular no existeix per molt que s’empadroni.

La discriminació doncs és real i arriba a ser insolidària per què s’exclou l’immigrant de la societat del benestar. Més insolidària encara la situació per aquest immigrant que ha de viure de qualsevol manera a l’espera de que algun dia millori la seva fortuna i deixi de patir condicions de supervivència. 

L’immigrant en cerca de feina i millor estatus de vida sap que no existeix la ciutadania global  i no l’afavoreix la igualtat ni la justícia de la societat en la que intenta desenvolupar-se i sortir de la Il·legalitat.

Tal com es plantegen les problemàtiques de la immigració, les propostes integradores acaben sent una utopia per què l’immigrant viu marginat fora del col·lectiu nacional on ha arribat on haurà de seguir individualment un llarg procés per salvar els entrebancs amb els que es trobi fins a obtenir la residència i un permís de treball.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya