Els valors que estima Catalunya

El Republicà, Gener 8, 2022

«Caldrà renovar la política amb gent menys ingènua i confiada per què sabem que el regne d’Espanya no acceptarà mai un referèndum».

Albert Pont, politòleg actual president del CCN, acaba de publicar un llibre amb el títol Via única en el que critica que cap dels partits polítics amb representació parlamentària vol fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre 2017, i cap  ha fet res per incorporar els centenars de milers de vots de l’abstenció  del 14 F i els dels 240.000 catalans de l’exterior, tenint en compte que la mobilització del referèndum va superar el 62% dels votants.

Ara no es tracta de buscar culpables del per què el 52% del vot del 14 F no es va convertir en un 70% que hauria justificat aixecar la suspensió de la declaració d’independència del 2017.  Si és de tenir en compte que quatre anys desprès, tot i la repressió, tot i la desmobilització i la decepció de molts, el poble català segueix fidel a la decisió de crea54 la República Catalana.

La sobirania catalana és inexistent  en les circumstàncies actuals. La pregunta és si amb la manera de conduir el procés es va perdre una oportunitat històrica i quins riscos haurem d’assumir els catalans per fer el nostre camí com a poble lliure i sobirà.

El regne d’Espanya segueix tractant Catalunya de manera injusta beneficiant-se de  la creativitat i esforç dels catalans   per construir una economia no dependent del deute. Catalunya lluita contra la competència deslleial dels territoris que treballen amb economia submergida amb taxes que arriben al 40% del PIB explica Albert Pont a la introducció del seu llibre.

Espanya no està dins de l’espai d’economia productiva com ho està Catalunya. Però la forma de tractar les crisis econòmiques i polítiques que es van produint també difereix a Catalunya   que no té tradició de subvencions al sector industrial.

Hi ha qui s’ha proposat reprendre el camí de la independència que mai podran dir sigui desestabilitzador de cap règim ni economia, superant l’actitud del govern espanyol que no vol resoldre la qüestió fent política.  De fet la repressió del sobiranisme català l’han posat en mans dels tribunals de justícia sense fer oposició l’Estat a l’acusació de rebel·lió i desprès de sedició i desobediència que va anar minant els moviments independentistes.

Però el somni català no ha desaparegut. Caldrà renovar la política amb gent menys ingènua i confiada per què sabem que el regne d’Espanya no acceptarà mai un referèndum sobre la independència i estarà sempre disposat a atacar com ja ha fet. Al menys coneixem les eines de que se serveix.

No hem d’excloure mai la possible constitució d’un govern de Catalunya a l’exili si les coses tornen a venir maldades a partir del moment que es treballin les estructures d’Estat del futur Estat català. Les amenaces d’un nou 155 hi són i sabem que tant PP com PSOE i afegim VOX, no dubtarien en aplicar-lo i tornar amb els empresonaments dels mal anomenats colpistes catalans.

Cal no oblidar que Catalunya  fou constituïda per una unió de ciutats com  recorda Albert Pont en el seu epíleg.  Ciutats no sotmeses a cap centre de poder, sinó unides en un pla d’igualtat, gaudint totes de la mateixa naturalesa jurídica, copiem del llibre d’en Pont.

Aquest nou poble va suprimir pacíficament privilegis i jerarquies, curiosament el que no ha fet Espanya, garantint el respecte als drets i les llibertats dels catalans, entre els quals la seguretat i els bens privats.

A Catalunya els monarques i les autoritats estaven sotmesos a la llei, obligació establerta per l’usatge Quoniam per iniquum de 1064, sense distinció de condició, religió o raça. La Carta magna britànica fou posterior.

  A Catalunya el Dret natural va ser font de Dret per damunt de les prerrogatives del poder dels reis i per damunt de les Constitucions catalanes.

A la democràcia medieval catalana, el poder legislatiu emanava del poble, a diferència de Castella. A Catalunya el rei no podia legislar per ell mateix, sinó que havia de comptar amb el poble, de manera que es van crear les Corts. Catalunya va ser nació abans que Castella que era el patrimoni d’una reis i la seva voluntat la font del poder. Coneixent la història no hi ha cap dubte.

També la justícia es va arrelar entorn del concepte d’equitat, basat en el bon judici i els usatges intentant evitar l’abús de poder aplicant l’esperit de la llei abans que el text escrit. Els drets no es podien restringir per què estaven protegits per les Constitucions. Les ordres del rei que contravenien les Constitucions catalanes eren nul·les de ple dret.

La voluntat de llibertat del poble català s’ha demostrat més d’una vegada a la història, compromís, convicció i fermesa, diu Albert Pont. Aquesta realitat exigeix autoritat política pròpia disposat a donar solució efectiva a les necessitats del país.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya