Els diners de Catalunya

El Republicà, Desembre 19, 2021

«En política d’esquerres s’exigeix claredat i equitat en el repartiment. Però això sembla no anar així».

Per transformar el país i fer un país millor és necessari que s’acabi el dèficit fiscal que es calcula ja arriba als 19.000  milions d’euros i l’Estat assumeixi i pagui a Catalunya el deute de les inversions compromeses en pressupostos generals i no realitzades a Catalunya.

Un  nou país sense corrupció és possible per evitar el desànim i la desafecció catalana que veu com molts dels seus polítics i prohoms són gent corrupte. Catalunya és un país que ha sigut cruelment castigada per les crisis econòmiques i l’atur que ha creat la societat de la pobresa i l’exclusió.

La comptabilitat fiscal duta per l’Estat ens ha sigut desfavorable als catalans, però no ha impedit el progrés empresarial en innovació, creixement industrial i comerç internacional.

Espanya és un país on sempre han funcionat les oligarquies i els monopolis  protegits, avui prohibits per la Unió Europea,  dels que són fidels al poder.  Però el monopoli polític no s’ha tocat i és el que funciona a moltes comunitats en les que es va dividir territorialment Espanya el 1978.

L’harmonització és la futura coherència de les hisendes autonòmiques per acabar amb l’arbitrarietat, precisament el que no interessa a Madrid  i a Castella Lleó, entre altres. La tendència del conservadorisme, com  també passarà a Andalusia i Murcia és reduir la imposició fiscal per alegrar la vida del seu electorat  i guanyar-ne de nou. Recorden el professor d’escola que repartia anissos entre els alumnes per tenir-los contents.

Aquesta manera de fer anar l’economia  i ser poc transparent L’Estat correspon a un país poc o mal  industrialitzat que no pot viure sense la subvenció i el crèdit. Cada vegada que s’han tallat subvencions i crèdits bancaris, la caiguda empresarial ha sigut rellevant. Només resistien les empreses amb inversió internacional.

Catalunya no pot ser còpia  del que passa a Espanya, ni del model administratiu públic. La modernització és imprescindible per preparar el país per el futur i assegurar l’estat del benestar. L’acció urgent del govern per crear el nou model és absolutament necessària.

Ara es discuteix el finançament de les comunitats autònomes.  La Vanguardia del passat 21 de novembre publica un extens article de Jaume V. Aroca i Eduardo Magallón sobre  el nou sistema que proposa l’Estat  del que cal destacar el fet de que la partida de cent vint mil milions d’euros que s’han de repartir 15 comunitats no pot seguir generant diferències  de repartiment perjudicials per les que més necessiten  bastir resultats en salut i educació.

L’article revela que per exemple, Cantabria  fins ara rebia  el 15%, mentre Catalunya, molt més poblada i amb moltes més necessitats que les de l’Hospital Valdecilla que sempre reivindicava el president Mariano Revilla a les seves aparicions  a la sexta, només rebia el 9,6%.

A aquest dèficit cal afegir el fiscal i les inversions compromeses i  no realitzades per l’Estat en infraestructures a Catalunya. El llistat de beneficiaris ens permetria trobar autonomies que van de farol, com les que per reduir l’atur han optat per crear llocs de treball a l’administració pública, fet que també es pot produir per interessos polítics. I no parlem de les subvencions.

Hisenda està preparant un nou model de càlcul per substituir el de 2009 fins ara vigent, la qual cosa revela  una pèssima gestió dels governs catalans anteriors a l’actual. Van acceptar un finançament insuficient fins que l’independentisme ha guanyat cos i ha dit que la independència és viable.

Ara s’han reunit a Santiago de Compostela 12 comunitats per fer front comú en les demandes d’assignació dels fons a repartir. Alberto Núñez Feijóo ha presidit la reunió. Recolzat per gent del PP i de socialistes no dubtem que ja es veu conduint l’Estat en un futur proper si fracassa Pablo Casado davant de Pedro Sánchez.

Però l’important per el grup dels 12 és evitar que Catalunya no pugui seguir negociacions bilaterals amb l’Estat.  Els fa por el que pugui assolir Catalunya.

Alguns proposen reduir la càrrega sobre l’IRPF i patrimoni i successions. De fet Madrid que va a la seva ja ho està fent aprofitant les inversions que rep de l’estat per la via directa.  És la capital i l’Estat paga, la qual cosa permet a Ayuso beneficiar els seus ciutadans de la Comunitat madrilenya, mentre va dient que “los catalanes nos roban”. Però  no diuen cap d’ells que el dumping fiscal que volen practicar com Madrid s’ha d’acabar.

En sana lògica no s’entenen les assignacions actuals i sobretot les diferències. En el cas d’Extremadura i d’Aragó  caldria aclarir els elements de càlcul. En política d’esquerres s’exigeix claredat i equitat en el repartiment. Però això sembla no anar així.

Un mal repartiment genera desequilibris i possible malbaratament segons les despeses a les que s’apliquin els diners rebuts com a fons de finançament autonòmic.

Catalunya hauria d’optar d’una vegada per un nou model, per el concert fiscal al que es va oposar Mariano Rajoy.  L’Estat central sempre ha desconfiat de Catalunya, tant era si els governs eren liberals, conservadors o socialistes. Saben que Catalunya vol ser independent d’Espanya i això no es pot afavorir de cap manera.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya