Debat territorial i més autogovern

El Republicà, Desembre 23, 2021

«L’organització del territori i les relacions entre els seus ens públics durant anys no ha seguit plantejaments pragmàtics».

La pregunta  segueix essent la mateixa: Quin autogovern volem, el que ens permet Espanya  o la independència?  Hem de seguir pendents dels Pressupostos Generals de l’Estat per poder decidir i finançar les nostres infraestructures?  Seguirà el Regne d’Espanya incomplint la despesa compromesa en infraestructures a Catalunya?.

Bon govern i autogovern semblen estar dissociats si no s’amplia  l’àmbit de l’autogovern. Mentre siguem en un règim autonòmic no queda més solució que exigir a l’Estat central més competències i les dotacions econòmiques corresponents.

És el que va fer el tripartit dirigit per Pasqual Maragall amb la proposta d’Estatut de 2006  per superar les malformacions del nacionalisme conservador que havia representat i protegit CiU des dels anys 80 segons s’explica en el recent llibre Maragall i el govern de la Generalitat: Les polítiques del canvi, editat per RBA .

L’organització del territori i les relacions entre els seus ens públics durant anys no ha seguit plantejaments pragmàtics, sinó abstractes amb interpretació segons la ideologia del governant de torn. El xoc de models que prioritzen inversions i els que sacrifiquen l’ecologia per el creixement ha sigut visible. Diversitat de plantejaments doncs.

No sabem si l’Ajuntament segueix pensant com Maragall que hi ha coses que encara ens falten  per a què la ciutat funcioni i li va preguntar a Oriol Bohigas abans de la seva mort o aquest ho va deixar escrit i no s’ho han llegit o no ho saben aplicar.

El llibre esmentat parla de tensions i daltabaixos en el govern català aquells anys en els que es volia recollir l’experiència de Pasqual Maragall com alcalde de la ciutat i la preparació de les infraestructures  que van permetre celebrar unes olimpíades a Barcelona el 1992 promogudes per el incombustible franquista  president del Comitè Olímpic Internacional Juan Antonio Samaranch.

La Vila Olímpica no va resoldre el problema de l’habitatge per què va ser un conjunt de construccions que van permetre l’especulació amb la revenda de pisos que havien sigut adquirits a bon preu per inversors particulars   en el moment de la construcció.

L’habitatge sempre ha sigut l’assignatura pendent mentre s’ha anat descobrint tots els defectes i malalties dels edificis construïts abans  per haver sigut utilitzats materials que podem considerar prohibits. El boom immobiliari va esclatar amb aquest escàndol que afectava més a les classes treballadores que havien anat a la cerca de pisos barats als barris.

No es va fer prou habitatge públic per equilibrar la situació, i les olimpíades van obligar a desviar el pressupost d’obres i inversions per fer la Vila Olímpica i urbanitzar els espais de les velles fàbriques i regnat d’infrahabitatges o barraques que hi havia entre Barcelona i Sant Adrià del Besós, que en canvi van permetre obrir Barcelona al mar amb la façana mediterrània i crear els cinturons de ronda, a més de renovar tot el clavegueram.

Hi va haver més planejament urbà amb uns notables resultats que van endeutar Barcelona, però les avantatges ho justificaven. Anys desprès l’Incasol s’ha pogut comprovar que va doblar les seves inversions en habitatge públic.

La política euromediterrània que expliquen seguia Maragall fins el seu relleu al front de la Generalitat per José Montilla l’home del PSOE al PSC. També es va acabar la idea de l’Euroregió que hauria pogut frenar l’Espanya hegemònica que defensava Aznar  i no s’atrevien a tocar els socialistes. Però el poble català començava a reaccionar massivament i el sobiranisme guanyava espai polític. La victòria electoral d’Artur Mas obria de fet noves perspectives,

Pasqual Maragall no va seguir el camí sobiranista fins a la seva defenestració del PSC. El 2010 va ser l’any en que la societat catalana va despertar al crit d’independència desprès de conèixer la frustrant sentència de l’Estatut va canviar totes les expectatives i els Maragall es desempallegaven del PSC i creaven la Nova Esquerra Catalana (NECAT), buscant l’entesa amb els altres partits sobiranistes.

Modernitzar Catalunya i la seva economia ha sigut una feina ben feta comptant amb la iniciativa de l’empresariat català i es veuen els resultats amb l’alt volum de producció industrial i les exportacions que demostren que Catalunya està preparada per una autèntica renovació política i  actuar com Estat independent, a més de gestionar  amb mitjans suficients els serveis que precisa la població.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya