D’aquell «Proclamo la República Catalana»

El Republicà, Gener 19, 2022

«A Catalunya veiem que hi ha un greu problema d’inseguretat jurídica quan de política es parla».

El President Francesc Macià va proclamar la República Catalana des del balcó de la Generalitat, corregint la precipitació de Lluís Companys que es va quedar amb la República. Però el republicanisme va arribar a Catalunya de la mà d’Esquerra Republicana de Catalunya i Estat Català.

Desprès del que em passat hem de recuperar ara l’esperança i la il·lusió per deixar endarrere la moral de la derrota que van produir les violentes accions policials i la sentència del procés i els mitjans no han parat d’esbombar.

El cansament no ens ha de desanimar, com diria avui Jordi Pujol. El refredament de les mobilitzacions de protesta i d’afirmació catalana degrada el poder i la legitimació nacional catalana. És renuncia? És cansament? És por a la repressió?

El sobiranisme català és una causa que ara no podem abandonar com pretenen les forces nacionalistes espanyoles, socialistes inclosos. La defensa del benestar dels catalans i l’increment del PIB, la lluita per millorar la sanitat i fer una política ecologista adequada són els esperons adequats per seguir endavant.

A Catalunya veiem que hi ha un greu problema d’inseguretat jurídica quan de política es parla. La seguretat jurídica és fonamental per qualsevol democràcia. Al regne d’Espanya es veu que no.

Però la inseguretat no és a Catalunya, sinó al Regne d’Espanya que pot interpretar les velles lleis penals de la dictadura de forma arbitrària, com a la dictadura, instrumentalitzant la justícia i les forces d seguretat per  defensar els objectius i les finalitats d’uniformitat i unitat del regne que la majoria dels catalans avui rebutja, segons diuen els sondeigs d’opinió.

Els catalans  va ser capaços d’arribar a un acord de Convivència amb les forces polítiques espanyoles al Pacte de Sant Sebastià de 1930 que permetien recobrar la Generalitat dins d’una República Federal que s’havia de construir  guanyant per la República les eleccions de 1931.

Però els pactes de suport establerts entre Els Comuns   i Esquerra Republicana per substituir el suport de Les CUP que han decidir retirar el seu suport al govern Aragonès, són el preludi de limitacions i noves dificultats pels moviments independentistes. Els Comuns no estan ni volen la independència i no s’amaguen de dir-ho.

Sembla que tornem als pactes contra natura de temps passats. Però l’acord entre els Comuns i ERC no sembla que pugui conduir al camí de la independència, sinó al de l’autonomia  més o menys ben entesa, i poca empenta per que tornin a Catalunya els diners que se’n van i haurien de tornar i l’Estat transfereixi a Catalunya les competències que no ens volen transferir.

Cal que els polítics catalans, sobretot els que són al govern decideixin clarament quina política volen seguir. La d’anar fent i qui dia passa any empeny no és una política de futur, quan el que convé és plantar cara al nacionalisme espanyol i,  si no hi ha prou acords, anar a noves eleccions.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya