Catalunya una democràcia peculiar

El Republicà, Gener 18, 2022

«L’evolució històrica i natural de Catalunya no és la seva pertinença a l’Estat espanyol per què es tracta d’una imposició».

En un món de democràcies desiguals, Catalunya com a nació  té tot el dret a construir una democràcia diferent de la democràcia espanyola. Aquest dret es fonamenta en fets històrics i en el dret a fer possible la democràcia de progrés  basada en l’exercici de les llibertats. En tot cas seguir el mandat electoral del poble.

Demostrat que la democràcia representativa espanyola no funciona i que el règim constitucional de 1978 permet la involució progressiva a favor des nostàlgics del passat dictatorial, convida a examinar el regim polític català  vigent i veure com es pot millorar d’acord amb els ideals i els valors democràtics.

Catalunya podria comptar amb una democràcia participativa que aplegui el pluralisme existent al territori. Podria ser una democràcia convencional amb nova formulació per què els governants rebin propostes elaborades més que meres reivindicacions. Interessa als actuals parlamentaris que hi hagi una democràcia participativa que els pugui superar?

Com diu Manuela Carmena en el seu La jovent política (Península, 2021), als governs els interessa poc gestionar lo públic, les coses de cada dia, el funcionament dels serveis i la relació amb els ciutadans. El poder  i la majoria de polítics, amb quatre dossiers per estudiar sota el braç,  acostumen a viure al marge del que passa a la societat i dels conflictes de convivència, per les quals coses està l’aparell de l’administració.

Precisament del que es tracte amb la democràcia participativa és que els polítics  i els governs s’impliquin directament, junt amb el poble, en  la gestió i solució de tots els problemes i conflictes socials, a més de fer noves lleis adequades per estimular el progrés de la societat, aportant idees, imaginació i entusiasme. La política no ha de ser un negociat més de l’aparell d¡’Estat sense decidir canvis.

Moltes vegades s’han fet lleis per no canviar les coses i no afavorir el progrés i la Justícia social  com ho va ser la legislació laboral ara en entredit. Simplement mantenir-se i fer creure que són l’expressió d’un bon govern.

Legislar d’aquesta manera acaba creant situacions sense projecció democràtica, fer política d’esquenes al poble, omplir un Parlament de polítics comparses.

Als Parlaments hi ha d’haver un coneixement de la legislació tant del país com estrangera. Uns serveis jurídics amb preparació específica han d’impedir que el deficient coneixement del Dret Internacional per part dels representants polítics pugui ser motiu d’errors.

La tradició política de Catalunya és de democràcia i llibertat, de respecte al dret i el costum, de manera que per els catalans tan el poder com el dret emanen del poble.

Catalunya per tant té perfecte dret a construir un nou model que no ignori les antigues constitucions catalanes pròpies d’un poble lliure i sobirà. Ens és incompatible amb la nostra ànima democràtica un Estatut d’autonomia castellà com l’actual escrit en català per fer creure als catalans que es tracta d’una conquesta democràtica.

La vida política com les institucions no es poden  utilitzar per alimentar deliris de grandesa ni personals ni de grups. La política pot generar conflictes de convivència, i una política sana i honesta té capacitat per evitar el mal us de la democràcia.

El nou model català ha de recollir els avenços del passat de l’antic poble català sobirà i no renunciar de cap manera a fer política com ha fet l’Espanya que amb Catalunya només sap parlar d’imposicions i criminalització de les reivindicacions catalanes.

Una Constitució per Catalunya ha de definir la forma d’Estat i la forma de govern. El model presidencialista o semi presidencialista podria ser el que millor s’adaptés a la nostra tradició, com diu Albert Pont a La via única (R.Gauxax,  Luxembourg, 2021).

Sens dubte coneixent el caràcter català, la futura Constitució catalana, com a futura norma suprema de tot l’ordenament jurídic català,  no es pot fer sense comptar amb la participació del poble, sens perjudici de que el text final i definitiu l’elabori i l’aprovi el Parlament de Catalunya, amb diputats alliberats de disciplines de partit.

L’evolució històrica i natural de Catalunya no és la seva pertinença a l’Estat espanyol per què es tracta d’una imposició que no s’ajusta a la idiosincràsia catalana sinó a la tradició política castellana de l’actual discurs nacionalista espanyol.

El futur doncs de Catalunya no és el pactisme amb l’Estat espanyol, sinó la independència com a expressió de la voluntat de llibertat de tot el poble   i d’una autoritat política pròpia que  des de la Generalitat, junt amb un Parlament elegit democràticament en unes eleccions que excloguin els grups sectaris, desenvolupi les llibertats i la personalitat política de Catalunya.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya