Catalunya subjecte polític

El Republicà, Desembre 18, 2021

«La veritat és que l’Estat  espanyol sap que Catalunya és viable econòmicament com Estat nou a Europa».

Segueix en discussió la viabilitat econòmica de la Catalunya independent que se sap no convenç les grans empreses que creuen com Mariano Rajoy que la independència és dolenta per els països que són petits i  no son forts en un món cada  cop més globalitzat.

Però un país és pot empetitir i intentar fer-lo inviable quan  es troba en situació de dependència econòmica d’un altra Estat  que és el que ha passat amb Catalunya dins de l’Estat espanyol, supeditada a un règim autonòmic i un finançament disposat per l’Estat.

Sempre convé dir a l’unionisme espanyol que la independència és cosa antiquada  quan el que convé és integrar països. Aquesta posició  es contradiu amb la realitat viscuda des de la fi de la segona guerra mundial. Els darrers  76 anys les Nacions Unides han vist incrementar el nombre d’Estats nous en la quantitat de 119, dels quals  91 Estats tenen menys de set milions d’habitants.

No estem parlant de països pobres, sinó de petits països que s’han integrat en un món divers que afavoreix la liberalització del comerç internacional, fent viable l’existència d’aquests nous Estats.

Que Catalunya arribi a la independència no vol dir que hagi de tenir intactes tots els seus instruments d’Estat, com seria en el cas d’integrar-se a la Unió Europea, com diu Antoni Castells la moneda i el Banc Central.

En un conjunt d’estats integrats, disposar d’instruments d’Estat no és garantia d’eficàcia econòmica, doncs l’Estat perd autonomia en favor de les institucions de la Unió que estableixen noves normes  que tenen sempre primacia al dret intern que, en conseqüència,  s’hi ha d’adaptar.

Les diferents alternatives són poc conegudes de la ciutadania catalana per què no s’han pogut debatre i defensar en plena llibertat, com tampoc fer consultes sobre una hipotètica independència.

El reconeixement de Catalunya com a subjecte polític exigeix actes de llibertat I un suport transversal dins de la societat catalana. Un referèndum s’interpreta, segons el professor d’Hisenda Pública de la UB i Ex-Conseller d’Economia Antoni Castells, com un acte de sobirania   de tot un poble per decidir el seu futur. És el poble per tant qui dona vida a Catalunya com a subjecte polític.

Un acord específic entre Catalunya i Espanya dins d’Espanya per organitzar el futur di0fícilment es podria fer fora del marc constitucional actual   que fa inviable qualsevol temptativa per resoldre el conflicte actual.

El debat segueix sobre la taula, mentre l’Estat fa tots els possibles per reduir  l’independentisme a situació residual, intentant dominar les institucions catalanes a través de l’acció repressiva  dels Tribunals.

L’Estat, l’oposició conservadora i els barons socialistes voldrien aïllar Catalunya econòmicament amb l’excusa de tancar ambaixades. No volen la internalització ni la interdependència catalana fora de fronteres.

És un fet incontestable que des de les ambaixades espanyoles s’han afavorit empreses espanyoles i en cap cas s’ha comptat amb les catalanes. Pot ser canviï la cosa amb la vacuna anticovid d’HIPRA.

D’altra banda, com també analitza el professor Antoni Castells  en els seus estudis, l’Estat preferiria crear turbulències financeres  per desestabilitzar Catalunya, promovent a més dificultats polítiques que és el punt on som actualment per obstaculitzar la viabilitat de les aspiracions catalanes que representen els partits independentistes majoritaris al Parlament de Catalunya i el mateix govern català.

La veritat és que l’Estat  espanyol sap que Catalunya és viable econòmicament com Estat nou a Europa, amb un alt PIB per càpita, com també sap que  és inviable l’actual model de relacions en un sistema autonòmic dominant i fiscalment depredador.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya