Camí de ser una nació lliure

El Republicà, Gener 14, 2022

«En els moments actuals  el supremacisme d’alguns i l’arbitrarietat d’altres posen l’ordre jurídic intern de les nacions i els estats contra l’internacional».

L’Europa que va preveure el professor de la Universitat de Roma Giorgio del Vecchio els anys 50 va ser la de les nacionalitats lliures recobrades amb la dissolució dels Estats i la seva transmutació en una federació de pobles lliures.

No ha sigut aquest el cas del regne d’Espanya que s’aferra a la uniformitat i la unitat emparada en la pressió militar si convé i no reconeix en el seu territori  pobles lliures diferents a la nació espanyola.

El futur oscil·la, com durant el segle XIX, entre l’autocràcia o la idea federal europea que és el que  més  s’aproxima a la actual Unió Europea que no acaba de donar el pas en una Europa de mutació política ràpida que ha de fer front a nous reptes i situacions impensades al moment de la seva creació.

A Europa li cal compaginar la diversitat dins d’una superior igualtat jurídica que és el que significa el Tractat de la Unió que encara no reconeix el dret de les nacions sense Estat a esdevenir Estats dins de la Unió. També està obligada a mantenir relacions de cooperació amb els pobles que segueixen marginats dins d’Europa. La protecció dels Drets Humans per a tots és essencial.

Reconèixer que tots els pobles europeus, amb o sense Estat, són lliure i iguals és el primer pas per establir lligams de fraternitat, de reconeixement de la diversitat i lluitar contra tota discriminació. Catalunya, Escòcia, Alsàcia, Sardenya, són mers exemples del que podria ser.

La conciliació entre nacionalisme i internacionalisme és possible i demostraria  que el nacionalisme català no és intransigent como ho és l’espanyol obturat en sí mateix amagat darrera l’Estat autonòmic de 1978, hostil a tots temptativa d’alliberament nacional de Catalunya per la via democràtica.

La violació del dret dels pobles amb característiques nacionals  a la independència, com ha fet el regne d’Espanya,  és un fenomen que trenca amb el compromís dels pobles amb la seva història que ha de ser la de la igualtat en els drets dels éssers i les minories ètniques amb una identitat política i cultural  que els grans Estats estan obligats a respectar en lloc de discriminar-les

Catalunya no té esperit de venjança respecte d’Espanya per tot el dany que ha sofert,  per què sap que els odis i les rancúnies pels fets del passat són en realitat un verí antidemocràtic que ens allunyaria d’una Europa democràtica a la que aspirem arribar amb Estat propi.

El sentiment nacional català es compagina amb la solidaritat amb els demés pobles afectats per catàstrofes i la pandèmia, prioritzant els més pobres.

D’altra banda La tradició i l’esperança de l’europeísme  es complementen amb una harmonia de les polítiques nacionals que permeten construir un nou edifici sense rivalitats ni odis, doncs la cooperació és necessària  per afrontar els reptes del segle XXI.

En els moments actuals  el supremacisme d’alguns i l’arbitrarietat d’altres posen l’ordre jurídic intern de les nacions i els estats contra l’internacional. De la mateixa manera que el 7 de febrer de 1992 se signava el Tractat de Maastricht per fer la nova Europa que en pocs anys ha passat de 12 membres a 27.

També s’ha descobert que algunes adhesions han sigut fictícies o amb engany, bloquejant el desenvolupament històric de la futura estructura política europea obsessionats alguns Estats en voler mantenir les seves disparitats i divergència.

Els casos de Hongria, Polònia i Romania, entre altres que van reaccionar cap a la extrema dreta a la sortida del domini soviètic, són determinants de l’Europa que no ha de ser.  El cas involucionista del PP espanyol i VOX també determinen un model que s’allunya de la democràcia europea.

Europa lliure i democràtica és una aspiració legítima i a Espanya li toca ara deixar de parlar de concòrdia provocant discòrdia amb Catalunya, en lloc de fer créixer  l’oportunitat d’una concòrdia entre nacions, pensant en una nova Europa que respecti les actuals nacions sense Estat.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya