Biografia

Pau Miserachs Sala (Barcelona, 24 d’abril de 1946) és un polític de pensament lliure, candidat 33 a la llista de Front d’Esquerres a les eleccions de 1977 encapçalada per Heribert Barrera, defensant el retorn de l’exili del president Josep Tarradellas com a president de la Generalitat de Catalunya.

Miserachs va estudiar el batxillerat al Col·legi dels Jesuïtes del carrer Casp i Dret a la Universitat de Barcelona. Va acabar la carrera treballant com a oficial criminalista en un Jutjat d’Instrucció de Barcelona i es va donar d’alta com advocat exercint a Barcelona ininterrompudament des de 1969 fins la seva jubilació efectiva el 2019. Es va especialitzar en Drets d’Autor i defensa de la marca de companyies multinacionals i entitats esportives contra la pirateria, executant accions per tot el territori de l’Estat espanyol i Gibraltar. És traductor jurat de francès.

Ha sigut col·laborador d’El Punt Avui, El Correo Catalán, El Noticiero Universal, Mundo Diario, Diari de Barcelona, Revista Europa, Dirigentes, Economia Mediterránea, entre d’altres. Durant molts anys ha estat professor de Dret de la Informació a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramón Llull de Barcelona i del Magister Lucentinus der Propietat Intel·lectual i industrial de la Universitat d’Alacant. Ha donat conferències a la Universitat de Paris II i a l’Acadèmia de Ciències de Varsòvia, i ha participat en taules rodones  a les sessions d’INTA als Estats Units i el Seminari Godoroski de Moscou.  Va ser ponent sobre la protecció penal dels drets d’autor al Congrés de l’Alai celebrat a Berlin.  Ha escrit tres llibres sobre propietat intel·lectual i col·laboracions a l’anuari de la AIPPI. Ha participat en els Congresos sobre Ètica de la Informació a la Fundació COSO de València i altres entitats com la Universitat de Deusto. 

Pau Miserachs va integrar-se a ERC el 1976, partit que va representar a l’Assemblea de Catalunya. Va ser el secretari de la Comissió d’estudis municipals del partit que també va representar a la comissió de control de l’Ajuntament de Barcelona. Es va incorporar al sector de l’esquerra liberal que dirigia Jesús Prujà i estava encapçalat per Joan Hortalà, participant en  un viatge d’estudis municipals organitzat per el partit liberal alemany. Amb el trencament del partit al Congrés de Lleida del novembre de 1989, que va atorgar la secretaria general a Angel Colom, es va allunyar d’ERC integrant-se a la Esquerra catalana que va fundar Joan Hortalà fins a la seva desaparició per fusió amb CDC. Al cap dels anys es va reintegrar a ERC  on, en primàries de Districte, no va ser elegit com a candidat a diputat al Parlament de Catalunya. En canvi va acompanyar a Ernest Maragall a les llistes a  per Eurodiputat i a Regidor de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 1979 va col·laborar amb CDC en l’organització de l’estructura municipal del partit, del que es va apartar el 1980 negant-se  a signar una acta notarial de  renuncia a l’escó com a  exigència  prèvia  del partit per figurar a la llista de candidats a ser diputats efectius del Parlament de Catalunya, integrant-se posteriorment al Consell Nacional i Direcció de Nova Esquerra Catalana d’Ernest Maragall, allunyant-se posteriorment de l’activitat política per dedicar-se a l’activitat professional d’advocat fins a la seva jubilació, dedicant-se a la redacció del digital ElRepublica.cat i a escriure llibres d’assaig polític.

També ha sigut membre de la Fundació Josep Pla en el seu període fundacional a Palafrugell.  Va formar part de la Junta de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya i de la Comissió redactora del Contracte d’edició amb el Gremi d’editors. També és membre de la ANC i políticament es considera un liberal d’esquerres, proper de les solucions socialdemòcrates. Ha sigut Corresponsal de Midi Presse Service de Toulouse, de la revista Copyright de LondresSecretari de redacció de la Revista Economia Mediterrània. Va ser membre de l’Associació d’amics de les Nacions Unides que va presidir el polític democristià Anton Cañellas.

Va ser cofundador en 1985 amb Carles Barral, Victor Mora i Adrià Gual de l‘Associació Literària i Artística per a la Defensa del dret d’Autor com a grup espanyol de la ALAI fundada per Víctor Hugo en 1878, de la qual va ser el seu Representant en el Comitè Executiu internacional des de 1986 fins a 2007, i ha promogut Congressos internacionals d’estudi, en 1992, a Sitges, sobre la protecció de les idees i, en 2006, en el Paranimf de la Universitat de Barcelona, sobre la propietat intel·lectual i la llibertat d’expressió, aquest amb participació de representants, entre altres, del Consell d’Europa, la OMPI, UNESCO, Ministeri de Cultura espanyol, Austràlia, la Xina i la Càtedra UNESCO de Camerun.

Vicepresident de la Secció de Propietat Intel·lectual de l’ICAB, el 1985, junt amb Francesc Jufresa, va col·laborar amb Carles Barral  per promoure la reforma de la Llei de la Propietat Intel·lectual del 10 de gener de 1879,  amb un acord del Senat vinculant pel Govern espanyol, informant al Senat espanyol acompanyant el Director Jurídic de la OMPI Claude Massouyé. També va tenir reunions al Ministeri de Cultura defensant la limitació del temps de duració dels contractes d’edició i la independència i compatibilitat de la propietat intel·lectual i la industrial. Sobre la mateixa creació que va acabar recollint la nova llei de 1987 de manera que la propietat industrial que es registri per tercer sobre una obra d’autor, títol o gràfica, no pugui interferir o impedir la seva publicació i normal comercialització i prosseguir la creació en el cas dels còmics o sèries de qualsevol classe.

© Copyright Pau Miserachs 2022