Alternatives, però quines?

El Republicà, Gener 20, 2022

«Les diferències polítiques entre independentistes són estèrils i tanquen portes».

Jordi Sánchez el dissabte 15 de gener va fer una intervenció al Consell Nacional de Junts demanant a ERC construir alternatives a la taula de diàleg.  El que va dir ho va recollir la premsa i ja es va quedar tranquil. El que no s’entén és per què no ha parlat abans de dir-ho  d’estratègies de futur amb els dirigents d’ERC.

La manca de discreció és un mal que degrada la credibilitat dels polítics i Jordi Sánchez, amb tots els respectes ha equivocat la manera de dialogar amb  els demés partits independentistes. El xafardeig públic buscant protagonisme als mitjans no condueix enlloc.

Sánchez no vol esperar a saber si hi haurà o no autodeterminació i l’amnistia. Opina que no es donen les condicions ni les voluntats necessàries a les institucions e l’Estat per resoldre el conflicte.

Sánchez segueix amb la idea de no participar en la taula de diàleg si no s’accepten els delegats designats per Junts que no són Consellers del Govern de la Generalitat.

A més Sánchez considera que sense JuntsxCat ni Carles  Puigdemont no hi haurà independència.  No va dir sense la mobilització massiva del poble de Catalunya.

Jordi Sánchez, Secretari General de Junts opina que el Consell pe la República  que presideix Carles Puigdemont és l’espai de retrobament de les formacions independentistes.

De fet no compte amb l’opinió d’ERC ni de les CUP. Però ja ha llançat una vegada més la idea de l’hegemonia política del Consell per la República. D’ERC només espera que comencin a abordar alternatives. Aquest plantejament el fa quan ERC comença a debatre una Ponència Política que influirà en les seves futures decisions.

Jordi Sánchez diu que ERC enganya i que “Salvador Illa està ara per un nou Estatut on no hi trobaran Junts per discutir-lo doncs no vam fer l’1-O per això i no és la solució als problemes institucionals”.

Sánchez sap que Miquel Iceta opina que “el procés sobiranista va posar Catalunya fora de la legalitat i no ha dut enlloc”. Com a ministre socialista que es defineixi contra Puigdemont tractant-lo de criminal és greu en aquests moments.

Però Jordi Sánchez, contra l’opinió d’Oriol Junqueras que es manifesta en favor de la taula de diàleg, segueix pensant que la taula de diàleg tindrà molt poc recorregut.

No sabem si va escoltar la conferència de Pere Aragonès al club Siglo XXI pronunciada el dia anterior a Madrid. Segons el País del mateix dia 15, Pere Aragonès va demanar reconeixement per Catalunya, a més de dir que no es podien fer més grans les fractures existents.

Amb el que Sánchez no comptava és amb el pas al costat de Jordi Cuixart que deixa la presidència d’Omnium i demana nous líders per l’independentisme. Cuixart i plega, posant en evidència que no hi ha pla conjunt, ni unitat per tant, ni estratègia d’embat.

De fet els líders actuals són els responsables d’aquesta situació perjudicial per la política catalana en que s’ha encallat la independència catalana i que beneficia l’uniformisme espanyol.

L’agenda de retrobament té davant el problema del desgast dels partits independentistes que no s’entenen entre ells com ha demostrat Jordi Sánchez criticant obertament el pragmatisme de Pere Aragonès. Però el camí en democràcia  no es troba en els actes impulsius.

Les diferències polítiques entre independentistes són estèrils i tanquen portes. Ara toca  exigir a Pedro Sánchez la taula de diàleg quan abans, tots units i fer el desafiament conjuntament. Tota possible alternativa ha de ser plantejada i pactada conjuntament davant del silenci del govern de l’Estat del que volem marxar tots plegats.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya