2022, un any de reptes polítics

El Republicà, Gener 13, 2022

«El socialisme ha de sortejar també la crispació organitzada per el Partit Popular i alguns ultres amb la qüestió de l’idioma a Catalunya».

Pedro Sánchez desmereix les relacions entre Catalunya i Espanya. Contràriament al que esperava Oriol Junqueras va dilatant la taula de diàleg, mentre Salvador Illa ara parla d’una taula de diàleg catalana entre  independentistes i espanyolistes.

Els socialistes catalans volen ser alternativa a l’actual govern de la Generalitat i es veu que preparen un a bateria de qüestions al govern català, entre elles la del diàleg intern a Catalunya, mentre avança l’aposta per l’espanyolització dels catalans. La baixada en l’ús del català per part del jovent n’és una demostració.

El tema està si els socialistes esperaran un moment electoral per anar a fons en els seus plantejaments de girar pàgina i no sortir de l’autonomia constitucional, com ja van fer a les darreres eleccions o aprofitaran un moment de crisi que obligui al President Pere Aragonès a convocar noves eleccions al Parlament de Catalunya.

Salvador Illa és el missatger del govern socialista espanyol, molt més que la delegada del govern, i el PSC segueix essent una força política amb capacitat de guanyar eleccions absorbint l’electorat que va tenir Ciutadans en anteriors eleccions en un moment de feblesa de l’independentisme.

Els indultats no podrien participar com a candidats en unes eleccions a causa de la inhabilitació a que estan sotmesos, i no tenir candidats de pes en contra facilitaria el camí del socialista si es capaç de convèncer la gent de que la seva proposta és la més adequada i sensata.

Està per veure doncs com s’explotarà l’anomenat sentit comú i com respondran o reaccionaran els catalans segons vagin les coses puig que no es pot parlar de vot fix a favor d’un o altre, tampoc entre l’independentisme. El que està clar és el joc del president del govern espanyol que és guanyar temps. Ha sigut així des del principi, aprofitant la onada repressiva organitzada per el PP.

Un tema vell que  reapareix és el de la llei electoral catalana.  Des de 2080 els diputats i diputades del parlament  no han sigut capaços de fer-la. Mal auguri tradicional per cada intent de fer aquesta llei per no tenir que aplicar la llei general electoral. Catalunya necessita una llei electoral pròpia.

No s’entén que els representants parlamentaris catalans no arribin a trobar un punt d’acord. És cosa dels partits espanyolistes?   És que no agraden les propostes que poden limitar el nombre de diputats  dels partits? Salta també la proposta de llei per diferències territorials?

Està per veure com sortejarà Pedro Sánchez la imatge internacionalment desacreditada del regne d’Espanya, a més dels ridículs internacionals del PP de Pablo Casado que no demostra una actitud gens patriòtica   amb les seves crítiques al govern central.

El socialisme ha de sortejar també la crispació organitzada per el Partit Popular i alguns ultres amb la qüestió de l’idioma a Catalunya. Les decisions dels Tribunals sobre l’idioma a l’ensenyament enterboleixen la situació en lloc de pacificar-la. El problema és saber que hi ha al darrera d’aquesta guerra quan se sap que el castellà no té cap problema a Catalunya.

Que temps desprès diguin que tot va ser un malentès no soluciona res, però demostra que hi ha mala fe en segons quines demandes i el jutjador desconeix la realitat o la defensa dels serveis jurídics oficials no han pogut provar que els fets de la demanda són una ficció.

#politicatalana #politicaespanyola #periodisme #elrepublicà #democracia #independencia #procés #govern #catalunya